Cruroplàstia, tècnica de lífting per a cuixes

La flaccidesa en les cuixes és un problema que preocupa part de la societat, per la qual cosa molts se sotmeten a una cruroplastia.

La cruroplàstia o el lífting de cuixes és una tècnica quirúrgica que té la finalitat de corregir la pell de les cames que s’ha despenjat per una pèrdua de pes important. Aquesta tècnica pot usar-se també per a millorar el contorn corporal de la zona per motius estètics.

 

En què consisteix la cruroplàstia

Aquest procediment consisteix a eliminar la flaccidesa en les cuixes, és a dir, l’excés de pell o de greix. El lífting es pot realitzar en vertical o horitzontal, per la qual cosa pot eliminar-se la flaccidesa en parts molt concretes de la cuixa.

La cruroplàstia es fa mitjançant una incisió, que es localitzarà en la zona concreta que necessiti el pacient. Aquesta pot fer-se en la cara interna de l’engonal, en el plec del gluti o en la cara interna d’aquest. Aquestes incisions són sempre proporcionals a la quantitat de pell ressecada, i es fan sempre pensant a deixar cicatrius el menys visibles possible.

Aquesta intervenció sol fer-se en un temps aproximat d’entre dues i tres hores, sempre depenent de la quantitat de teixit a ressecar.

 

Què haig de fer després de la cruroplàstia

Després de la cirurgia, el més freqüent és que el pacient necessiti ingrés hospitalari durant un dia. És important que el pacient comenci a caminar al més aviat possible, encara que al principi no ha d’estirar les cames en sentit lateral.

El doctor li indicarà quan pugui realitzar exercicis forts, encara que l’activitat normal sol recuperar-se a les dues setmanes. El cirurgià ha de conèixer la vida del pacient abans de l’operació, la qual cosa li permetrà donar-li indicacions clares del que pot i no pot fer una vegada se sotmeti a la intervenció.

 

Quins riscos comporta la cruroplàstia

La cruroplàstia és una tècnica molt segura, encara que a vegades és possible que existeixin complicacions i riscos en el postoperatori que han de ser discutits amb el cirurgià detalladament. A vegades, les cicatrius poden ser cridaneres, sobretot en pacients fumadors. Per a evitar aquests problemes, s’usen tècniques i materials de sutura especials. És important que els fumadors deixin de fumar dues setmanes abans de la cirurgia. A vegades, es poden realitzar correccions de cicatriu als 6 mesos de la intervenció.