Lipedema a les cames: símptomes i tractaments

Anomenada la malaltia de les cames gruixudes, però també “el greix que fa mal”, perquè fa mal de veritat.

El diagnòstic és essencialment clínic, al costat de la història de la pacient:

• Apareix simètric en totes dues cames, i en un terç dels casos també als braços.
• Mai estan afectats els peus ni les mans.
• És dolorós, i això és diagnòstic del lipedema, a vegades són dolors espontanis tipus sensació d’inflor, unes altres és dolor a la pressió o fins i tot al tacte. Els dolors s’agreugen amb la retenció de líquids al llarg del dia. És diagnòstic fer un pinch-test o pessic a les cames, que serà molt dolorós, enfront d’un altre en abdomen o esquena, que no ho serà. El dolor del lipedema depèn més del líquid retingut que del volum de greix, però fins i tot en dones primes pot ser molt dolorós. El dolor és el criteri que distingeix el lipedema d’una hipertròfia grassa de les cames, perquè encara que aquesta pugui ser simètrica i amb fragilitat capil·lar, no és dolorosa.
• Fragilitat capil·lar, que fa que siguin molt habituals els hematomes davant el mínim cop o pressió.
• Retenció de líquids al llarg del dia, encara major si fa calor o si s’està molt dempeus.
• No millora amb la pèrdua de pes, aprima tot menys les zones amb lipedema.
• Deformitat corporal, amb marcada desproporció de malucs i cames respecte a la resta del cos, tant en pacients amb sobrepès com primes.
• La pell es veu com nodulosa, embuatada, diferent de la d’altres parts no afectades. No obstant això és tova, excepte en l’estadi III, de manera que la pressió no deixa fòvea, no queda marcada
• És típic en dones primes i esportistes que puguin tenir els músculs ben definits, per exemple l’abdomen, i que no obstant això a les cames no se’ls marca res, veient-se esborrats pel greix suprajacent.
• La pell dels malucs sol estar freda, a vegades tota la cama.

 

Què és el lipedema?

Aquesta malaltia determina dipòsits patològics de teixit gras en membres inferiors (a vegades també en braços) i ocorre de manera espontània, sense tenir causa diferent a l’hormonal i genètica. Generalment és simètric i és molt característic que mai afecta als peus ni a les mans, a vegades deixant com un anell en turmells o canells. No es relaciona necessàriament amb l’obesitat, encara que empitjora amb aquesta, i no millora en perdre pes, de fet poden sofrir lipedema tant les dones primes com les obeses. És raríssim que aparegui abans de la pubertat, però pot aparèixer o agreujar-se després d’embarassos, la menopausa o alguna intervenció ginecològica, d’aquí la relació amb una causa hormonal.

Aquesta malaltia afecta a gairebé exclusivament a dones i la prevalença és tan alta com un 10-18% de les dones patint diferents graus de lipedema.

És una malaltia crònica, que com més aviat millor es diagnostiqui més possibilitats té de controlar-se millor, i el tractament o mesures conservadores han d’aplicar-se tota la vida.

No millora ni amb dieta ni exercici i sí amb tractaments tipus drenatge limfàtic, pressoteràpia, ús de mitges compressives i, especialment, amb la liposucció que és realment l’únic tractament. I és fonamental adaptar la pauta de nutrició, que ha de ser una dieta antiinflamatòria, ja tota la vida, encara que si volen o requereixen perdre pes també és molt útil la dieta cetogènica. En casos avançats pot arribar a comprometre els vasos limfàtics de les cames, associant-se a un limfedema. I sempre tendeix a agreujar-se, almenys si no es tracta de manera efectiva, però el ritme és molt variable d’unes dones a unes altres. Per això, les pacients han de conscienciar-se que és una patologia crònica i mantenir sempre les mesures dietètiques, de pràctica d’exercici (millor tipus aiguagim, però també pilates, ioga, i si admet exercici intens millor encara), d’ús de mitges compressives, cures cutànies…

 

Estadis del Lipedema

Segons la seva severitat establim quatre estadis, que es veuen igualment en braços si estan afectats:

Estadi I
Forma tipus “pera” o cartutxera, amb pell llisa i uniforme, pot tenir alguna textura tipus pell de taronja al pinçar-la, palpant-se el teixit subcutani espès però tou. Pot haver-hi alguna irregularitat en cara interna de cuixes i genolls.

Estadi II
Cartutxera evident, amb superfície cutània amb nòduls de diferents grandàries tipus embuatat, es coneix com a “síndrome de l’edredó”. El teixit subcutani encara és tou encara que més espès. Solen aparèixer importants cúmuls de greix en la part posterior del genoll.

Estadi III
El teixit subcutani ja és dur, hi ha gruixuts rodets de greix deformes a la cara interna de cuixes i genolls, sovint per ferides de fregament o frec, també a vegades rodets o penjolls que cauen sobre els turmells, posició en X de les cames per deformació postural de les articulacions.

Estadi IV
O lipolinfedema. Ara el cúmul tan notable causa obstrucció dels vasos limfàtics i lindefema.