Síndrome d’ASIA, quina és la seva relació amb les pròtesis mamàries?

Es tracta d’una poc freqüent reacció autoimmune o inflamatòria, atribuïda a una substància estranya a l’organisme, com pot ser la silicona.

Has sentit parlar alguna vegada de la síndrome d’ASIA? El primer que hem d’aclarir és que estem davant un problema de salut que es dona amb escassa freqüència, provocat per la reacció immune de l’organisme a substàncies alienes a ell. Tal vegada per això has sentit parlar de la seva relació amb els implants mamaris. “La Síndrome d’ASIA ve d’unes sigles que signifiquen “Autoimmune (acte-inflamatory) Sindrome Indured by Adjuvants”. “Síndrome autoimmune/inflamatòria induït per adjuvants”, els doctors I. Shoenfeld i Agmon-Levin, van encunyar aquest terme per a referir-se al conjunt d’efectes que es poden desencadenar per l’administració de substàncies utilitzades amb finalitats estètiques, els quals, en actuar com a adjuvants, poden tenir una acció estimuladora sobre el sistema immune.

Es considera adjuvant qualsevol substància estranya a l’organisme capaç d’ajudar a posar en marxa una resposta del sistema immunitari, encara que no provoqui aquesta reacció directament. Es tracta, per tant, d’una poc freqüent reacció autoimmune o inflamatòria, atribuïda a una substància estranya a l’organisme. En el cas de les pròtesis mamàries la substància estranya seria la silicona.

Quina relació té amb els implants mamaris?

Un dels adjuvants, a part de les sals d’alumini, composts de metacrilat, àcid hialurònic o diversos olis minerals, pot ser la silicona. Aquest material s’usa no sols en les pròtesis de mama, sinó també en vàlvules cardíaques, desfibril·ladors, pròtesis de penis o testicles… Perquè es produeixi aquesta reacció han de conjugar-se factors genètics, individus predisposats i sotmesos a factors ambientals predisponents.

La veritat és que en l’actualitat no hi ha suficient evidència científica de pes per a assegurar que les pròtesis mamàries de silicona provoquin per si soles reaccions autoimmunes o malalties reumàtiques, perquè probablement és necessari que interaccionin, com diem, altres factors genètics i ambientals.

 

Quins són els símptomes d’aquest problema i com s’arriba al seu diagnòstic?

El diagnòstic és complicat i per exclusió. La història clínica i els antecedents serveixen per a la sospita. Hi ha una classificació de símptomes o criteris per al seu diagnòstic, i entre els criteris majors serien miàlgies o feblesa muscular, artràlgies o artritis, fatiga crònica, somni no reparador, manifestacions neurològiques, també poden aparèixer algunes manifestacions cutànies… aquests serien els símptomes més populars, comuns a moltes malalties reumàtiques.

 

Una vegada diagnosticat, quin és el tractament a seguir?

Quan es confirma el diagnòstic, el tractament hauria d’anar encaminat a l’eliminació, com hem dit abans, de l’estímul extern, per exemple, en el cas de la pròtesi, seria la seva explantació i la seva capsulectomia, i tractament de la malaltia autoimmune si la desenvolupa. No és estrany que, en els casos menys greus es comenci optant pel tractament amb immunosupressors, abans de procedir a la retirada de la pròtesi. Hem d’afegir, a més, que és possible que els pacients que pateixin malalties autoimmunes, al·lèrgies, atòpia o antecedents familiars d’aquest tipus, puguin tinguin algun factor predisposant a presentar aquest tipus de patologies. Per aquest motiu, els hi podria considerar grup de risc, per la qual cosa en aquests casos, el cirurgià podria considerar una interconsulta amb un especialista en reumatologia abans de decidir una operació d’implant de pròtesi.